Començo l'activitat al bloc amb una cosa senzilleta però important. Les salses són un element imprescindible de la cuina a tot el món però si alguna cosa no pot faltar als fogons catalans i mediterranis és un bon sofregit. La salsa que avui us presento és una variant de la tradicional salsa de tomàquet que podem fer a casa. A banda de receptes completes també tinc intenció d'explicar-vos coses senzilles però imprescindibles per altres plats. Per exemple, la salsa d'avui va molt bé per acompanyar un arròs simplement bullit i escorregut però també com a base per a arrossos més elaborats (mai paella, que la salsa porta ceba!), fideus o sopes i cremes. Les quantitats depenen de si voleu potenciar més o menys el sabor d'alguns ingredients, en aquest cas us poso les quantitats per fer un plat de sopa ple de salsa que servirà per acompanyar arròs per 4 persones.
Ingredients
3 o 4 tomàquets madurs (300 - 400 grams)
1 ceba mitjana
1/2 tomàquet verd
1/2 tomàquet vermell
Vi ranci
Tallem els pebrots a daus i la ceba. Posem en una paella a sofregir el pebrot, el verd i el vermell, a foc viu. Al cap d'un parell de minuts quan el pebrot comenci a estar cuit hi afegirem la ceba i tant bon punt arrenqui la cocció baixem una mica el foc però no massa. Hi afegir una mica de sal (no ens passem, ja ho rectificarem després si cal). Quan la ceba estigui daurada hi afegirem el gotet de xarrup de vi ranci. El vi ranci és un dels elements que no hauria de faltar mai en una cuina ja que va molt bé per fer guisats de tota mena. Si no en teniu també hi podeu tirar brandi o conyac, si feu això penseu en apagar la campana abans ja que si flamegem (i a voltes s'encén sol per la temperatura del foc) la podríem liar força grossa.
Quan el vi hagi reduït hi tirarem el tomàquet tallat petit però sense picar-lo, que hi hagi trossos sencers. Tot ben remenat i tapat s'haurà d'estar una bona estona a foc mitjà fins que quedi tot ben cuit i el tomàquet es vagi desfent al remenar.
En aquest moment apareix un altre dels elements imprescindibles a la cuina: el passapuré. Un estri que serveix per triturar el menjar i que per les salses amb impureses com pells o llavors funciona molt millor que el minipimer o el colador xinès. Una volta passat pel passapuré és possible que ens hagi quedat massa líquid, això s'arregla fàcilment posant-lo a reduir a foc mitjà (compte que esquitxa!).
Com haureu vist la recepta és senzilla però té moltes utilitats i, com he dit al principi, és una bona base per a altres plats. A més a més és molt versàtil i podem variar-ne els ingredients jugant amb qualsevol verdura o inclòs fruites o bolets. Fins aquí aquesta primera recepta que espero que us agradi i aviat en penjaré algunes de les de quedar bé amb els convidats o, simplement, fer més agradable el dia a dia.